AMB IMMUTABLE EXORBITÀNCIA


Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat

Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.

Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.

Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.



Poema del bòtil del Naufrag de RC



Comentaris

  1. satisfer el desig d'amor és la nostra bandera

    ResponElimina
  2. Es un poema, preciós que em va eclipsar en llegir-lo, agraeixo a en bòtil, que m'hagi permés penjar-lo aqui.A tu Jesus el teu pas,
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Preciós, el poema i la composició amb foto.
    Enhorabona als dos!
    Eduard

    ResponElimina
  4. Gràcies Franz! benvingut a la Crisàlide!
    :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars