dimecres, 23 de setembre de 2009

AMB IMMUTABLE EXORBITÀNCIA


Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat

Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.

Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.

Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.



Poema del bòtil del Naufrag de RC



4 comentaris:

  1. satisfer el desig d'amor és la nostra bandera

    ResponElimina
  2. Es un poema, preciós que em va eclipsar en llegir-lo, agraeixo a en bòtil, que m'hagi permés penjar-lo aqui.A tu Jesus el teu pas,
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Preciós, el poema i la composició amb foto.
    Enhorabona als dos!
    Eduard

    ResponElimina
  4. Gràcies Franz! benvingut a la Crisàlide!
    :)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?