PENSAMENTS

"Un poema, pel fet de ser una aparició del llenguatge i, per tant dialògica, ve a ser un missatge dins d'una ampolla llançada al mar, abandonat a l'esperança-tan fràgil d'altrabanda-, que qualsevol dia, en algun lloc, pugui ser arrosegat a una riba, potser a la riba d'un cor"

Paul Celan, Discurs de Bremen 1958.


Em sagnen les genives
de rentar-me la boca
insistent
esborro qualsevol rastre
de mots,
sort que foren poques
aquelles que es desprenien del crani
necròleg
em profanes morta.

Comentaris

  1. El poema és com la lluna, si vol t'enlluerna i et desvetla tots els seus secrets i misteris i quan no vol se'l amaga ben endins per a que ningú se'ls emporte.

    ResponElimina
  2. Joana, una metàfora preciosa.
    també he afegit un enllaç del bosc dels somnis al cd poesia versus. l'altre bloc.
    b7s.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars