divendres, 21 d’agost de 2009

MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA A UNA ABSÈNCIA VIRTUAL


Últimament he llegit molt sobre aquest tema, suposo que passa com quan no vols veure algú i el destí fa que te'l trobis fins i tot en la sopa. O com quan has comés un error cap a algú i et vesteixes de vergonya, i penses:-amb una mica de sort no s'adonaran ara i ja pensaré que faig-, el cas es que se'n adonen i no t'ha donat temps a pensar i, ai las! ja estàs vermella com un pebrot.
Així que, com que trobo que es un tema en voga, m'invento ara mateix i amb la mica d'experiència pròpia, penjo aquest article per si algú li es útil.


1. PENSAMENT:No hi es...
1. RECURS: No hi ha estat mai, no sap el reflexe del meu cabell al sol, ni el meu somriure, ni es capaç de percebre la meva olor. No en te ni la més remota idea davant d'una caricia en plena confessió. Per tant no pot despreciar el que no coneix.
Això no es culpa meva, perque no sap qui soc, ni cóm soc.

2.PENSAMENT: Em sento buida, sola, sol.
2.RECURS: Tinc exactament la mateixa gent al meu voltant, que la que tenia quan va fer la seva aparició estel.lar. Per tant recupero aquelles coses que feia abans d'endinsar-me i engolir-me l'era digital. llibres, berenars de nenes, cinema amb amics, sopars, un dia de llàgrima a la platja.(plorar amb la llibreta es un exercici excepcional).

3.PENSAMENT: Perqué em deia tot allo?
3.RECURS: Jures i perjures que aquell vers que vas escriure en un moment donat es imperturbable al llarg del temps?, no, segurament als 5 anys esciuries a la teva font d'inspiració, la mateixa esclar, coses ben diferents.

4.EXERCICI:
Tanca els ulls
repeteixte a tu mateix/mateixa:
Soc una persona seria, que treballo de forma seria amb sentiments seriosos i nobles, que ningú te dret a trepitjar.
Aplego els ulls dels que m'estimen de veritat per mirar-me en un mirall.
Soc Valuós o valuosa.
A continuació fem un compte enrere en sentit descendent del tres al u.
Visualitza el tres de forma intermitent, després el dos, finalment el numero u.
Imagina un mar argentat. Pensa que el cervell es un mar d'informació xifrada, i digués.
Et demano que esborris totes les imatges, records, paraules, i l'empenyis a ras de l'abisme de l'oblit. Tanco aquesta porta. Pren la maleta que te'n vas.

Aquest exercici extrapolat a diferents concentracions, s'utilitza en inteligencia emocional.
Més aviat programació mental.
Si aconsegueixes tot això, ho haurás aconseguit.
Miquel, no pensis que m'ha afectat el sr. Coelho!,jeje.
Us abraço.

8 comentaris:

  1. No, jo no en sé res d'intel·ligència emocional, però és tot un món que no té gaire res a veure amb el sr. Coelho, més aviat em semblen oposats...
    Una altra cosa, això d''oblidar' no m'acaba de fer el pes. Quina necessitat hi ha d'oblidar? No tens per què oblidar res, tots cometem errors i sovint són els mateixos més o menys en tots nosaltres: els teus, els meus, els d'ell, els del veí, etc.
    Jo crec que oblidar no és bo, és més aviat impossible i té el seu preu que no val la pena pagar en la majoria de casos.
    Mira de comprendre i perdonar, potser això et farà més lliure, no sé...
    Una abraçada!

    P.d.: Quan ho tinguis tot passat a mi també m'agradaria llegir-ho (vas fer un post referent al 'papallones').

    ResponElimina
  2. Certament, si ho oblidés tot no podria escriure, però quan algu es nega a sortir de la teva vida, tot i que només t'aporta turment, i l'unica que fa es sobreviure alimentant-se l'ego.
    Cal oblidar-la perque l'unica cosa positiva es aquest manual. Si has tingut una relació de veritat queden altres coses, i es inolvidable.Però només son paraules es un personatge de llibre.
    :) t 'envio el Papallones ja! però la versió a paper es ben diferent al que has llegit aqui, espero que t'agradi mes.:)

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. I tant! això no ho pots fer fins que entra una nova ilusió Joana, algu nou fisicament amb qui compartir ni que sigui una conversa. Sino esta clar t'aferres al que tenies.
    una abraçada. ( No he rebut el teu correu).
    :)

    ResponElimina
  5. Te'l he enviat al que figura en la teua pàgina web i a mi no me'l ha retornar: versusart8@gmail.com, si no el tens, ja em diràs on te l'envie.

    ResponElimina
  6. Es estrany, perque el programa me notifica el teu comentari a este.
    Pero tinc un altre: versusart@hotmail.es

    ResponElimina
  7. Abans no t’adormis contant enrere, et puc dir que senzillament miris el primer objecte que trobis fixament, i no pensis en re, alhora relaxa el cos i amb els llavis relaxats somriu una mica

    ResponElimina
  8. Gracies Joan! un savi consell. Ara que ultimament es dificl esborrar el somriure, estic en un moment de plenitut literaria jejeje.
    una abraçada. i gràcies per quedar-te a la Crisàlide.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?