dijous, 27 d’agost de 2009

LES TEMPESTES


A mi no em fan por els llamps.
Em sé la trajectòria
posicions,
materials conductors i no conductors.

No m'ensordeixen els trons
son els gemecs d'un orgasme al cel.

He fugit a la primera gota.



4 comentaris:

  1. Que contradictori, com la vida mateixa! "A mi no em fan por els llamps": empatia. "He fugit a la primera gota": abstracció.

    A mi em fan por com els gossos, si no sóc a cobert, els llamps.

    ResponElimina
  2. exacte, es una contradicció.
    la primera part del poema es una metafora, que es tanca a la segona.
    Les coses que diem poques vegades son les que acomplim.
    gràcies pel comentari!
    :)

    ResponElimina
  3. Jo sóc una porega total.
    Una antítesi molt ben aconseguida, Sandra.
    Tens dos e-mail sobre el papallones, m'agradaria que em digueres alguna cosa per a seguir amb la tasca o deixar-la estar, no vull molestar-te. També em fa por (és broma)

    ResponElimina
  4. Joana, t he contestat pero no et deu haver arribat. No em molestes pas, ans al contrari!
    Em sembla perfecte el que dius, tens tota la raò del mon, jo tambe estic repassant el papallones abans d'enviarlo, continua amb la teva tasca.
    que em sembla genial!
    t'abraço.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?