dimarts, 11 d’agost de 2009

DESITJOS INFANTILS

Delimitar absències,
duc dos cors a les ulleres,
remullarme els peus, jugant amb els teus.
Perdre'm en el fons de la terra
agafant impuls com una taladradora a 3.000 revolucions.
Escapolir-me,
pensava que ja estava.
fugir veloç
alçant les ales,
amagar-me rere la lluna per albirar-te
besar-te com un brisall alçant el llavi superior.
abraçar-te sense tocar-te, de pensament
que no em vegis ara,
que he perdut l'inteligencia i era el meu bé preuat.
Mentre la cerco...
Estare comunicant, vale?.

4 comentaris:

  1. Que no se'n vagin els desitjos infantils!

    ResponElimina
  2. Reviure la infantesa suposa recuperar part de la nostra identitat i estimar-nos una mica més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. M'agraden molt els teus poemes i
    no em/ens deixen indiferents.

    ResponElimina
  4. Gracies als tres pels vostres comments!
    Gracies jordi, joana, i PCF!
    us abraço!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?