divendres, 31 de juliol de 2009

M'HAS ARRENCAT DEL SOMNI.


Dormia, no sé si placidament. He obert els ulls com a taronges.Quan he sofert un impuls líric, precisament avui que volia gaudir de l'insconsciència aprofitant el descans del cos.
Fa una nit quieta, d'aquelles que l'insomni t'alça sense consentiment i surts un moment al celobert. Quina mala opció, refrescar-me amb el brisall de la nit no ha estat una bona idea.
Però desde l'umbrall de la memòria hi ha paraules que han canviat la direcció, potser per la direcció del vent. Llegia avui un poema de JOSE MANUEL PEDREÑO en castellà, que deia que de vegades pots quedar-te absent a mitja carícia. Perqué la força del pensament d'un altre pot arrancar-te de la própia consciència, i deixar-te així absent a mitja caricia, o amig somni.
Trencar-te el tel de la nit, sota una lluna tan plena com buida, tan venerada que ja l'he aborrit.
Així en absent, em venen les paraules que vas dir-me en direcció contraria, dorms tu?.
Perque m'has arrencat del somni sense voler, no passa res.
Potser he estat jo que t'anomeno en els contextes més inhóspits, els racons més secrets del record.On vaig amagar-te per prohibir-nos, si també el neguit t'irromp a mig somni.
No pateixis, hem esperat aquest moment. Havia d'arribar.
Un esta enfonsat quan esta atrapat en el somni d'un altre. Aquesta frase obre el Papallones en la llum, a paper.
Així va començar una història de frases i cites pròpies, i de qui sap d'un present que aviat serà record.
Les nostres paraules son sota pany i forrellat, mai m'hagués permés el luxe d'oferir-les a algu altre, aquelles son només nostres.

4 comentaris:

  1. Jo tampoc puc dormir Sandra, les meues paraules quedaren atrapades al calaix d'un amic que ha extraviat la clau i ja no el puc obrir.
    Potser foren simples intercanvis d'estats anímics i no res més, però els sentia tan reals que els rememore sovint i no m'abandonen un segon.
    M'ha agradat molt el teu post, m'he identificat amb ell.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies Joana, lamentablement per aqui es fàcil intercanviar estats anímics, i no tothom dona tot el que donem nosaltres.
    Recuperarem la son, i algún dia buscarán les nostres paraules.
    una abraçada.

    ResponElimina
  3. ... quina manera més tendre de transmetre aquestes inquietors... he vist fins i tot la nit i he sentit l'insomni. La són es recupera, i el no dormir en el fons et demostra que estàs viu. Viure les nits et fa obrir més els ulls quan és de dia. Enhorabona pel blog!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?