dissabte, 25 de juliol de 2009

LA PORTA DEL SOL


Es negra nit,
avanço descalça sobre l'aigua
xopa fins a les natges
cega de llum de sol,
em cremaré les ales.
Qui gosa resistir-se a una porta oberta
amb un cel rogenc de fons
ara,
m'aturaria,
marxaria sense mirar enrere..
de res servirá la ingravidesa.

1 comentari:

  1. Ves amb compte amb el sol. Algú m'ha dit que s'intentes tapar-lo amb un dit, te'l pot cremar. Imagina el que faria amb les ales.
    Fantàstic poema, de debò.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?