EL PÀSSAMANS


Ens aferrem a la paraula vida,
com a un passamans,
per creuar l'abisme del temps,
mantenint l'equilibri,
per no caure al fossat.
Jo,
voldria llençar-me amb tu a l'abisme.
si no fos per una mà petita
que se'm agafa del dit.

Comentaris

  1. L'abisme, l'extrema incertesa de les coses, la fragilitat de l'amor, tot d'una...i unes petites mans que ens reclamen, elles ho són tot. Per a mi almenys.
    Molt bonic, de debò.

    ResponElimina
  2. Quant de patiment trasmet el poema! la vida com un abisme que ens atrau i al qual hem de renunciar. La seguretat de les coses més estimades, i la renuncia...

    Estic d'acord amb la Joana, un poema molt bonic i una imatge que convida a deixar-se dur a l'abisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars