dimecres, 29 de juliol de 2009

EL PÀSSAMANS


Ens aferrem a la paraula vida,
com a un passamans,
per creuar l'abisme del temps,
mantenint l'equilibri,
per no caure al fossat.
Jo,
voldria llençar-me amb tu a l'abisme.
si no fos per una mà petita
que se'm agafa del dit.

2 comentaris:

  1. L'abisme, l'extrema incertesa de les coses, la fragilitat de l'amor, tot d'una...i unes petites mans que ens reclamen, elles ho són tot. Per a mi almenys.
    Molt bonic, de debò.

    ResponElimina
  2. Quant de patiment trasmet el poema! la vida com un abisme que ens atrau i al qual hem de renunciar. La seguretat de les coses més estimades, i la renuncia...

    Estic d'acord amb la Joana, un poema molt bonic i una imatge que convida a deixar-se dur a l'abisme.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?