dijous, 11 de juny de 2009

PETJADES...

IMATGE EXTRETA DE bea.frexa.com.ar
Si pogués recular petjades endarrere,
deixar de friccionar aquesta frenesia convulsa
que agito, a volta d'absència
Si existís algún altre camí,
on culminar les induccions,
en exhaurir els condicionals
que s'amunteguen sobre el coixí
debatint-me en insomnis
que et preguen,
segurament...
No seria un blè
assoliria l'estat d'espelma.

2 comentaris:

  1. M'agrada molt el teu bloc, Sandra. Combines molt bé la imatge i la paraula. Crec que els teus poemes n'ixen reforçats i no perden capacitat de suggeriment. Enhorabona.
    Xema
    josepmariabalbastre.wordpress.com

    ResponElimina
  2. Moltissimes gràcies, Josep Maria. Primer per dir-m'ho i després per visitar-me.
    Intento que aquells als que la Poesia no diu molt captin el missatge mitjançant la imatge.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?