dilluns, 8 de juny de 2009

LLUENTOR



Imatge extreta de www.venezuela.com

Passa un dilluns encegador, que de lluent em fa aclucar als ulls. Així d'oriental m'esmunyo entre les converses, que em resulten al.lienes (inclús la meva). Els llavis, autónoms van garlant mentre s'intercal.la entre pell i esperit el regust d'un somni encantador, i alço els palmells per apaivagar una cremor que em ralentitza la respiració,i em dic Políglota, perqué parlo alhora dos llenguatges diferents: el de finestres obertes, i el de cambra a les fosques.

4 comentaris:

  1. Un estat d'ànims especial, curiós dir.se Poliglota...

    ResponElimina
  2. Una forma de definir que parlo diferent al que escric.
    Dos miralls on les visions son molt diferents.
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. M'encanta el final, lo dels dos llenguatges, aquest contrast que, malgrat tot, es complementa de manera perfecta. Ah! i aquesta finestra em resulta mooolt familiar, eh!...
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. JEJEJE, la teva es més bonica perque s'obre, això només pretenia exposar un sol cegador.
    una abraçada!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?