dimarts, 2 de juny de 2009

L'AMOR

L'amor, es un pont florit que travesses neguitós per la seva antiguitat, on t'esperes trobar al final algú altre. On t'afermes a la barana de primer, amb passes insegures sense mirar la fondària, endavant, per no sentir el vertigen que et paralitza, i engega de vacances alguns sentits.
La imatge esdevé difusa, i penses, que ets davant un impressionisme genuí.
Però si en travessar, no hi ha ningú esperant-te.
Les retines se't velen, com un negatiu, s'instaura un estat de silenci i l'esma se't qualla.
Se't acaben les ganes de travessar mes ponts, i emmudeixes en veu alta, perquè per dins rebenten els mots que et van podrint.
Aleshores només et queden dos opcions, o passes sense esperar que ningú hagi detingut el seu camí en esperar-te, o continues esperant il·lús un miracle.
Així que, al final passes ràpid, perquè penses amb la de gent que hi passat molt serà que s'enfondri amb les meves passes, i descobreixes que hi ha algú assegut i somrient que ha decidit que se't instaurara un altre silenci, el de llavis tremolosos i mirada a terra. Aquest es molt més emocionant.
Hi ha vida després de la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?