HORITZÓ
Imatge extreta d'aquiA l'horitzó de la vida,
comfluixen els anhels
amb les brumeres d'enyor
Peregrinació de llàgrima,
gota impresa
en un cami argilós.
El rastre d'uns nómades
d'emocions.
ABSÈNCIA
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sóc de naturalesa observadora, moltes vegades, quan estic en algun lloc m'agrada atansar-me a la finestra i veure el paissatge. Moltes vegades m'han preguntat què mirava: la resposta exacta està en aquest poema.
ResponEliminaM'encanta, transmet a la perfecció un munt de sentiments intangibles i difícils d'explicar.
;)
Gracies Cicerot! a mi tambe m'encanta.
ResponEliminaDe petita podia passar-me hores observant el paisatge i gaudint de la remor del vent, i de l'hortizó.