dijous, 4 de juny de 2009

HORITZÓ

Imatge extreta d'aqui


A l'horitzó de la vida,
comfluixen els anhels
amb les brumeres d'enyor
Peregrinació de llàgrima,
gota impresa
en un cami argilós.
El rastre d'uns nómades
d'emocions.

2 comentaris:

  1. Sóc de naturalesa observadora, moltes vegades, quan estic en algun lloc m'agrada atansar-me a la finestra i veure el paissatge. Moltes vegades m'han preguntat què mirava: la resposta exacta està en aquest poema.
    M'encanta, transmet a la perfecció un munt de sentiments intangibles i difícils d'explicar.
    ;)

    ResponElimina
  2. Gracies Cicerot! a mi tambe m'encanta.
    De petita podia passar-me hores observant el paisatge i gaudint de la remor del vent, i de l'hortizó.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?