dilluns, 15 de juny de 2009

EL FI



L'abisme del fi
empara una terra debastada,
on es trenca el tel
que t'impulsava a emergir.
Et paralitzes
per il.luminar-te amb la llum
d'un fósfor de record.

2 comentaris:

  1. Aquests tres últims versos... òstres, són molt i molt tristos. Potser és aquest contrast paràl·lisi-il·luminació, llum-record, impresiona molt.

    Quant això de 'la fi' i dos mesos sense publicar, vols dir? Dóna una mica de temps per publicar-ne algun al blog ja trobaràs noooo? Si a mesura que els vas fent algun que ja acabis el pots penjar!

    ResponElimina
  2. El problema es que tot el que es publica, no es pot presentar a Certamen.
    Aleshores d'una forma u altra es sacrifica, perque si no guanyes, no ho llegirá ningú, i si ho penjo tampoc podrá participar.
    només es un kit-kat, sense perdre de vista el blog.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?