dijous, 7 de maig de 2009

A RAIG...

Ni els pitjors averanys d'aquella tirada de tarot dels quinze anys contemplaven la situació actual.
Si m’haguessin dit que, en un futur llunyà, bé, (no gaire), tindria el deliri d’aïllar-me de tots i de tot, de cloure’m, de despendre’m del que soc amb aquesta insistència els hauria titllat d’ignorants.
Dic això, amb una gota sobre el tèrbol vidre de les ulleres, que descuido expressament per tal que el temps els polsegi, d’aquesta manera la pols distreu la mirada indecisa.
S’esborrona l’instant per engolir-se ràpid i esdevenir record.
Així apaivago aquesta frenesia provocada, no sé si per la primavera o pel sistema hormonal.

El cabdell de nervis al pit es va amanyagant, espero ansiosa el moment d’amansir aquest neguit amb la certesa de que cap pensament m’esclavitza.
M’he comprat una llima.
Mentrestant...
Tanco els ulls, respiro i deixo que m'acaroni la tèbia llum de l'alba.

1 comentari:

  1. Us deixo un comentari que m'han fet de bona voluntat: Juli moltissimes gràcies.A RAIG... SEMPRE EXISTEIX UN RAIG DE LLUM QUE ENS AJUDA A REMONTAR QUALSEVOL SITUACIÓ.

    El tarot contempla el que un desitja trobar-se al llarc de la vida, però el camí espinós que ens toca viure, de vegades de forma soptada, d'altres de forma esperada, fa que l'esdevenir sigui insospitat i arrasserat als nostres designis més interessats.

    De forma duditativa els records s'esborren temporalment de la ment cercant la nova realitat que es presenta a l'alba, que se'ns obre cada dia, perquè el destí ens fa trobar nous camins per descobrir, que ens faran sentir renovats i ansiosos de seguir endavant amb fermesa sense bloquejar-se ni amagar-se del món, sense esclavitzar-se per cap pensament.
    Tanca els ulls, respira i deixa que t'acaroni la tèbia llum de l'alba, et farà sentir molt asserenada i segur que molt més estimada.

    Juli

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?