MISSATGE AL LECTOR II
La transició en la lectura poètica.
Reconec que molt abans de llegir poesia, la escrivia. A l'hora d'assimilar un poema, moltes vegades pensava en el misatge que l'escriptor havia pretés deixar.
D'altres, no sconseguia entendre l'objectiu del poema, i acavaba per passar la página. Així s'esmunyien els mots de la meva comprensió.
Aleshores vaig llegir un article sobre Mac Leish, en el que deia metafòricament que, "la poesia no significa: es,"
Declaro que en una majoria de vegades els poemes no son més que un cuadre, o un tapis brodat de paraules que son un contingut en si mateixes de pensaments compulsius. Sense cap misatge secret, ni tresor per descobrir.
D'aquesta manera llenço els poemes a la xarxa, com si alimentés els peixos del mar, sense cap altra pretensió.
No penseu que he viscut absolutament tot el que escric, de vegades, es cert, ho he viscut però en altres només he estat víctima de la meva imaginació, i alguns casos el més segur es que, no ho visqui mai.
Aquells que em coneixeu personalment, paral·lels al meu camí, i per als que no. Que simplement escolteu la música o llegiu, penseu que, tal vegada si miressiu un quadre d'un cel oníric amb Zeus descendint de dalt de tot, mai us preguntaríeu que significa, ni ho pensaríeu. Simplement sería Zeus, baixant del cel.
Reconec que molt abans de llegir poesia, la escrivia. A l'hora d'assimilar un poema, moltes vegades pensava en el misatge que l'escriptor havia pretés deixar.
D'altres, no sconseguia entendre l'objectiu del poema, i acavaba per passar la página. Així s'esmunyien els mots de la meva comprensió.
Aleshores vaig llegir un article sobre Mac Leish, en el que deia metafòricament que, "la poesia no significa: es,"
Declaro que en una majoria de vegades els poemes no son més que un cuadre, o un tapis brodat de paraules que son un contingut en si mateixes de pensaments compulsius. Sense cap misatge secret, ni tresor per descobrir.
D'aquesta manera llenço els poemes a la xarxa, com si alimentés els peixos del mar, sense cap altra pretensió.
No penseu que he viscut absolutament tot el que escric, de vegades, es cert, ho he viscut però en altres només he estat víctima de la meva imaginació, i alguns casos el més segur es que, no ho visqui mai.
Aquells que em coneixeu personalment, paral·lels al meu camí, i per als que no. Que simplement escolteu la música o llegiu, penseu que, tal vegada si miressiu un quadre d'un cel oníric amb Zeus descendint de dalt de tot, mai us preguntaríeu que significa, ni ho pensaríeu. Simplement sería Zeus, baixant del cel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar la teva empremta?