dissabte, 30 de maig de 2009

LITERATURA EN FEMENÍ


LA DEESA BLANCA.

Laura Riding (1901-1991) Nova- York.

Laura Riding, poetessa i critica literària.
De cóm Laura Riding es va envoltar d'intel.lectuals que, per por a admetre que no l'entenien de res, l'idolatraven es un misteri que ni la història pot explicar.
Laura, filla d'un acèrrim marxista, jueu i pobre va heretar la Fe en la salvació del mon, i de la seva mare la torbadora personalitat que feia que la bona senyora creient-se malalta de la vista dugués una mitja blanca cobrint-li els ulls a casa, i una de negra al carrer. El seu germà es passà mitja vida en un psiquiàtric.
Per tant no es d'estranyar que Laura fos una desequilibrada mental que escrivia des de l'ardent frenesia de l'abisme, clavant dards directes als cors d'aquells que gosaven escoltar-la.
Va impregnar la seva obra aparentment visionaria d'un desequilibri bategant en cada un dels seus versos.
Va assumir el rol de profeta amb la clara convicció que venia a salvar el mon, i que només ella podia del.limitar el bé del mal.

A Anglaterra emergia un jove novel·lista, enginyós autor de Jo, Claudi. Amb un caràcter feble provocat per una neurosi de guerra, ja que feia poc havia tornat del front de la primera Guerra mundial. Aquest fet fou el que va fer a Robert Graves, de 30 anys creure que el mon havia perdut la seva moralitat, que tot s'havia reduït a cendra i que era imprescindible reordenar els principis ètics i morals, perquè els anteriors els havien dut a l'horror de la Guerra.
Mentrestant una poetessa de 24 anys, profetitzava el mon amb els seus versos i una dolça mirada.Amb paraules de visionaria pretenia canviar la moralitat establerta, segons ella sota la hipocresia de la burgesia.
Robert i Laura, començaren una relació per correspondència que culminaria quan Robert va convidar-la a venir amb ell a viure a Egipte, on tenia un contracte com a docent.
Així doncs, Laura va fer les maletes i es presentà a Egipte a viure amb Robert, Nancy i els seus quatre fills.

El canvi en la moralitat passava en assumir les relacions sexuals assumint-les amb honestedat i naturalitat. D'aquesta manera el menàge-a-trois, passava a ser la trinitat, un cercle en el que Nancy cuidava de la canalla, mentre Graves i Laura vivien en el pis de dalt.
La convivència a Egipte fou insuportable, Laura va dir que la casa estava embruixada, tal poder de suggestió tenia, que Graves va trencar el contracte i van marxar a Anglaterra.
Va ser aleshores, quan, Nancy va decidir que anar a viure en una barcassa sobre el riu Tamesis amb els seus fills.
El pare de Nancy comentà:
"Es una llàstima ara que els turcs han acabat amb la poligàmia, que en Robert n'adopti una".
Perquè Laura i Robert continuaven visitant a Nancy.
Riding, continuava posseïnt les ments i esperits de Robert i Nancy, i per això era imprescindible apartar-los dels seus amics i familiars, va anular-los les identitats escolant-se als seus cervells.
Després de quatre anys el verí de la seva ploma va començar a fer efecte en un altre escriptor
George Phibbs, cal esmentar que Laura escollia les persones amb les que es relacionava amb cura, savia d'aquelles persones que tenien carencies o que simplement febleses descobertes aon clavar els seus dards, en la mateixa tònica que amb Graves va convidar a Phibbs a viure amb la trinitat en un amor pentagonal.
Phibbs es presentà a Londres des de Irlanda amb la seva dona Norah, i van ser rebuts gloriosament per la trinitat, o cercle sagrat. Al poc temps, Nora era abandonada pel grup en un hotel, on Laura li va oferir una ampolla de conyac tot dient-li:
-pren-te això, i oblida les teves penes-. D'una portada abandonaren l'estança, mentre Nora era incapaç d'entendre que estava passant.
Laura feia dos anys que havia establert que el sexe era brut, i s'havia declarat cèlibe.
Robert era tractat com un esclau,un detall de la ment perversa de Laura es que, quan Geofrey Phibbs va instal.lar-se a casa de Robert Graves i Laura, va cremar totes les seves pertenençes
Anulades les identitats d'en Graves, i de Phibbs, cada dia creixia el nombre d'intel.lectuals que acudien a venerar-la.
Als tres mesos, la part de seny de Phibbs esclatà en un crit desesperat i s'escapà a buscar a Nora.
Laura frenética, va enviar a Robert a buscar-lo i quan el van trobar, Laura reconegué que havia estat un error no convidar a Nora, que ella seria iniciada també, la poca informació que n'hi ha diu que quan Norah s'hi va negar Laura va protagonitzar un espectacle de les que fan historia.
El cas es que aquella nit el debat entre Phibbs, Riding i Graves va ser cruel i colpidor, però cap al crepuscle, Laura va entendre que no tenia cap poder sobre Geofrey, així que s'acostà a l'àmpit de la finestra, i asseguda es llençà d'esquenes des d'un quart pis.
Graves va baixar un pis, i es llençà des del tercer, (que dius, cal.lia?, ja els podia haver baixat tots).
Phibbs va aprofitar per marxar d'allà com ànima que duu el dimoni, mai millor dit.
Graves tan sols va tenir esgarrapades pel cos, perqué va caure sobre la fullaraca, però ella tot i tenint la mèdul.la espinal a l'aire, miraculosament es recuperà del tot.
Fet que la va refermar en la creença que era un ésser diví.
Finalment Laura i Graves van marxar a Espanya, a Deyà (Palma de Mallorca), on es van establir de forma definitiva per a crear un regne on anar a peregrinar tots els esperits fidels i seguidors que havien iniciat la bogeria de seguir-la.

Amb la remor del vent de la segona guerra mundial, Laura torna a fer servir la ploma per a captar un altra ànima feble.
Comença una relació epistolar amb Schuyler Jackson, cosiderat com un geni, però marginat i desquiciat com ella. Laura amb Graves i dos discipuls mes, es presenten a la Granja de Schuyler i Kit i altre vegada els seus quatre fills.
Era tan pèrfida i maligna, que, al poc temps van ingressar a Kit en un psiquiàtric, els nens com els de Grave, eren maltractats psicològicament fins al punt que els deia que les mares havien estat poseides pel dimoni.
No hi ha res mes temible que un boig que es creu assenyat, perquè tant ho diu que al final la resta se'l creu.
Schuyler era la parella perfecta, la va apartar dels seus amics i discipuls, incluit Graves.
Qui se'n va anar a viure amb 43 anys amb una noia assenyada cap a Anglaterra, i es va reconciliar amb el mon racional.
Schuyler y Riding van casar-se i viure aïlladament confeccionant un nou diccionari.
ell va morir al 1968 i ella al 1991.

Cito un tros de l'epíleg del llibre la Deessa Blanca de Robert Graves:
"Cap poeta adquireix consciència de la musa, sinó es per mitjà de l'experiència de viure amb una dona amb la que la deessa resideix en ella mateixa".

2 comentaris:

  1. Trobo fascinant l'aspecte d'aquesta dona, quina mirada! Una altra història literària per no dormir, no la coneixia, gràcies Sandra.

    ResponElimina
  2. A tu oscar! per deixar-hi la teva petjada, la vaig treballant que blogger no m'ho ha deixat guardar...

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?