L'INICI DE L'IDIL.LI
Tanco una porta amb el cul
carregada d’embalums omplerts de nits de Sant Llorenç,
penyores impossibles
que cremaré la pròxima nit de Sant Joan.
Aquest dia amable
n’es emissari de l’inici d’un idil.li.
carregada d’embalums omplerts de nits de Sant Llorenç,
penyores impossibles
que cremaré la pròxima nit de Sant Joan.
Aquest dia amable
n’es emissari de l’inici d’un idil.li.
Em reconec amb un nou cos
aprenc a emprar les ales.
Aprenc a emprar les ales,
ResponEliminaa volar amb somnis nous.
Benvinguda al regne
de les dones fermes.
Aprenc a creure
en mi mateixa...
:)
Tots sabem que quan tanques una porta se n'obre una altra, és com començar un idili·li amb un mateix per renovar il·lusions i aprendre a volar com ho fan les papallones, des del primer moment que sorten de la crissàlida, en un gest de llibertat i seguretat pròpia.
ResponEliminaJ.