diumenge, 10 de maig de 2009

CALAIX DE PENSAMENTS

L'afinitat m'es del tot adversa.
La seva funció aquest cop suposo, era: ensenyar-me a frivolitzar.
A la vida som titelles de les nostres situacions, elles soles decideixen quin serà el nostre avenir.
Esperem el nostre torn a la cua per a viure les diferents emocions que ens toquen. D'aquesta manera les situacions surten il.leses de qualsevol desgracia.
Jo mateixa interpreto que en molts casos la missió era prou bona i reconfortant, però també he implantat dolor inconscientment a algunes persones que no ho admeten.
Aquesta lliçó m'està costant un pel més d'assimilar. Perqué sempre he pensat que les coses: neixen, es reprodueixen i moren. No estava preparada per una mort tan jove.
Em falta una fase per l'assimilació complerta, però em reconec tenaç.
Desconec quina era la meva funció en ell, ha estat la meva, una actuació mediocre en una obra precària.
Si hi havia alguna m'encantaria saver-la.
Pel demés no crec en culpes, només en tot un seguit de manca de responsabilitats.
En això m'incloc.
Algun dia diré alguna virtut, però no em correspon.
M'exfolio la pell morta d'un somni trencat, voldria regenerar-me però això serà més lent del que hom hauria predit a simple vista.
Es que no sé frivolitzar, emplenar una pàgina de mots buits, no em surt, ho sento.
Sóc visceral per algunes coses.
Des d'aqui també desitjo que a ell no li hagi quedat un regust de mi d'Aigua de Carabanya.
M'haguera estimat més que no hagués estat ell el mestre d'aquesta lliçó.
El presento noble.
Sigui com sigui, moltes gràcies.

3 comentaris:

  1. Tranquil·la, la fortalesa et pertany perquè conjures el malefici amb les paraules :)

    ResponElimina
  2. No em cansaré mai de dir-vos Grácies de tot cor, per ser aqui!
    petonets per les dos.
    :)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?