dijous, 14 de maig de 2009

SENSACIONS DISSECADES

Avui, observava la morta preciositat de la papallona dissecada. Una bellesa erma dins una capseta de cristall.
Pensava si, podria dissecar sensacions i deixar-les captives per tal que quan la ment esgotada d'aquesta frenesia defalli pugui observar-les amb els ulls aquosos per tot el que he viscut.
Però com fer una grafia o un traç d'un degoteig de petits focus de plaer intermitents baixant per una esquena volcànica i nua?.
O simplement quina seria l'ala acolorida que podria mirar quan el meu palmell acaronés un rostre una nit de plor callat?.
Hauria d'inventar-me paraules noves per a capturar sensacions i recordar-les.
Potser trobaria la paraula que defineix una pell eriçada, o uns ulls maldestres, presos de passió. Imagines retenir com un penjoll d'Esvarovsky la tremolor de dos mans que s'agafen per primer cop?
Seria una papallona musca la tendresa, perquè s'hauria virolat amb el coneixement, amb el seny que ens ajusta com un cinturó.
Ara entenc perqué s'esgoten els petons o simplement moren com papallones les carícies als cabells.
vint-i-quatre hores de vol primaveral closes dins un urnall, a l'espera de ser admirats. Hores despreocupades en una vida d'un dia.

Si pogués retenir aquesta sensació ho faria, per tal que no es perdés ni una ala, morta, arrencada
per el vent despietat de la vida.

3 comentaris:

  1. Molt bonic,Sandra. Si poguéssim retenir totes les sensacions bones tal com les vam sentir la primera vegada en una ampolla i anar fent glopets cada vegada que les necessitem, potser seria el secret de la felicitat...

    ResponElimina
  2. Les sensacions que tenim les podem gaudir de forma peregne durant la nostra vida, emmagatzemades i arxivades en carpetes on de vegades escollim mirar les que ens captiven el cor i, malauradament, de vegades les que ens martiritzem el cor, el cos i l'ànima.
    La papallona, en el seu breu periple temporal de vida té la virtud d'oferir-nos la seva immensa bellesa, sense saber que solament parlar d'ella o d'admirar-la és capaç de donar-nos un plec de sensacions i paraules que omplen les nostres vidas de forma melancòlica, i per això, la seva generositat fa que tingui sentit que la seva vida sigui tan curta, ja que dóna molt a canvi de res.
    Juli

    ResponElimina
  3. No et cal inventar paraules noves, Sandra. T'en surts meravellosament bé. Has cisellat un text preciós!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?