dissabte, 11 d’abril de 2009

TROÇ DE ROBA SUAU



Fora més rentable
a nivell despeses emocionals
ser un bocí de roba estesa
a la llum de la lluna,
un tros de llençol humit
inflant-se pel vent de garbí de matinada

vull ser un troç de roba suau
deixar que el vent m'esgarrapi
a pit obert, braços en creu
mentre em sostenen les pinces.

2 comentaris:

  1. m'agrada molt el teu sentiment.
    De veritat.
    Poemes molt bonics.

    x)

    et convido a veure el meu mon:
    http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Hola, Sandra. Arribo aquí a partir del teu comentari a un poema meu a Relats. M'agrada el poema, perquè em deixa suspès en l'aire i en poques línies traces una emoció intensa.
    Ens anirem llegint.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?