TOTA UNA VIDA....



Giraven,
una infermera i un soldat del mil nou-cents.
a l'eix de l'ona espansiva d'olor de sucre de fira.
Empesos per l'inèrcia de viure,
van salvar-se.
ballaren a ritme de metralla
sota la veu rovellada de Machin
amb ulls de túnel
van prometre's
defensar-se
de la garsa de la solitut.
au carronyera
que s'alimenta del teu buit.
Sé d'altres...
en els que la garsa
els va deixar el relleu de les cuatre barres al pit.

Comentaris

  1. M´ha agradat molt, em recorda els meus avis i els meus oncles i tota aquella gent que va haver de viure l´amor primer sota les bales i llavors en la distància a l´exili.
    Gràcies per explicar-ho així.

    ResponElimina
  2. Gràcies maca! m'ha vingut un atac d'enyor aquest matí, quan va morir el meu avi no vaig poder escriure ni una ratlla, i sé que aquesta nit quan ho vegi la meva avia, plorarem abraçades com a nenes.
    una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars