divendres, 17 d’abril de 2009

REFLEXIONS

Reflexió íntima.

Amb l’edat i l’hàbit de llegir profundament instaurat a la meva vida, cada dia m’adono de que existeix un poder molt més important que qualsevol altre. Per mi es el poder de l’escriptor o escriptora.
Si es bo acostuma a sotmetre la ment del lector guiant-lo pel camí que haura de seguir la lectura segons les seves paraules, però assolint un equilibri prefecte en el lliure pensament individual.
Tot això no es més que una reflexió íntima però els bons, son capaços de llençar un esquitx de paraules i fer un traç màgic sobre el paper que permeti desenvolupar una historia, com si cremessin en un bluff la última ampolleta d’essència de la seva capacitat.
No, no fa falta grans descripcions exhaustives per submergir-te tan sols aquelles que fan que pensis exactament on t’ha col·locat en una linea temporal, o en un context.
A mi encara em fa falta molt, però penso que des que vaig desvirtuar el diari personal als 10 anys i convertint-lo amb la meva primera novel·la ja sabia que això era tasca d’alquimistes, que si arriba, (si mai s’arriba com una velleta de cabellera blanca i llarga), seria :
si la vida m’ho permet una dolça bruixeta bona alquimista de paraules, i cremaria la meva ampolleta salva tristeses en un bluff! Per tots vosaltres.

1 comentari:

Vols deixar la teva empremta?