dimecres, 1 d’abril de 2009

RECKON

L’ambició de l’escriptor rau en intentar atançar la immortalitat mitjançant el paper, que el seu nom es perpetuarà en el record d’aquells que s’han creuat amb els seus escrits.
El paper que feu servir en les copiadores i multifuncions es fabrica als boscos de Finlàndia, protegits i certificats, te una durada en condicions penoses de vuitanta anys, en millors, aproximadament d’uns dos-cents anys.
Però d’aquí vuitanta anys on serà el papallones en la llum, fora del meu arxivador personal?.
Pensava en la quantitat de poemes que tinc distribuïts pels països catalans, morts en un arxivador asprejat de la A-Z. Perquè en tots els certàmens s’han quedat lògicament els poemaris, i m’han obsequiat amb una compensació econòmica en concepte de drets d’autor, Però no els ha pogut llegir ningú.
Quantes possibilitats tindria jo de saber el parer d’un lector, si publiqués un petit poemari en rústega. Ni una, probablement seria tan anònima com ara. No signaré llibres en tapa dura un dia de sant Jordi, no, no ha estat mai la meva ambició.
La meva es saber com sé, que ningú sabrà de mi, ni d’aquí vuitanta, ni dos-cents .
Però amb la satisfacció d’haver conegut el parer d’algun lector i lectora que ha gosat contribuir en el meu esperit de superació.

Avui en Salman Rusdhie, ha arribat a la ciutat comptal per presentar el seu darrer llibre,
En una entrevista per a tv3, ha dit que els blogs son vomitades a la pantalla.
La massificació dels blogs fa que la gent es perdi amb la informació, però no per això deixen de ser un mitjà de comunicació excel•lent per acostar-nos una mica més als altres.
Com va dir el company SPOCK en la trobada del dia mundial de la poesia a Vilafranca,
(Som aquí, i ens necessitaran per dur arreu la llengua catalana).

En el meu cas en millor o pitjor mesura...

Bon dia!

3 comentaris:

  1. Aquest senyor no sap que calladet estaria més guapo.
    Els nostres blogs disten molt de ser vomitades a les pantalles.
    O no?"

    Isabel Barriel (poesiaula)

    ja de pasada, moltes gracies isabel! a mi em va indignar, precisament perque era un home que jo admirava per jugar-se la vida en honor a la veritat "occidental" si tu vols..

    ResponElimina
  2. Sí; crec que a moltes persones la fama els hi senta fatal. Treuen el pitjor que porten a dins.

    (ara veig que puc enviar el comentari!)

    ResponElimina
  3. No he llegit res de Salman Rusdhie, ni tampoc he vist l'entrevista... però pel que dius m'ha fet la sensació que ell es refereix a que els blogs son espais on la gent penja un garbuix de coses sense cap mena d'estructura o d'ordre coherent. Si vol dir això, en certa manera no li manca raó, la majoria de blogs, en efecte, son vomitades a la pantalla (en el meu cas hi penjo el que em surt dels nassos sense tenir en compte cap mena de criteri ni de rigor).
    El teu, i molts d'altres si que estan molt millor estructurats, o son temàtics... però així i tot continuen sent un garbuix (a mi no m'ho sembla en aquests casos, però mira-t'ho des del punt de vista d'un intel·lectual o un acadèmic, etc.).
    Ara bé, és que ja es tracta d'això precisament. Un blog és una mena de diari, molt personal. Si el que aquest senyor vol és rigor i coherència que se'n vagi a l'hemeroteca, la biblioteca, el museu o l'arxiu de blablabla...
    El que té d'interessant un blog és la subjectivitat, l'interessant en aquest cas no és la informació, si no la informació subjectivada, assimilada pel TEU punt de vista i transmesa a la TEVA manera, única i, per tant, enriquidora, interessant...

    Fa de mal dir perquè no el conec ni l'he vist, però em costa de creure que hagi sigut malintencionat. És impossible que aquest senyor ignori que un blog és, per sobre de tot, un mitjà d'expressió excel·lent, com dius tu. I és excel·lent perquè és accessible a TOTHOM i no cal ser un escriptor de renom, un periodista, un artista o algú de l'el·lit intel·lectual per tenir la oportunitat de compartir amb tothom el que vulguis expressar.

    En fi, ja paro que tampoc el vull defensar, les opinions d'aquest senyor no m'interessen, la veritat...
    Només et volia donar les gràcies pels ànims.
    I, sobretot, gràcies per 'cremar la teva ampolleta per tots nosaltres';)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?