L'UMBRACLE DE L'OBLIT



A l'umbracle de l'oblit,
m'assec al banc del temps
on pretenc
alarme,
defugir,
enllà d'un somni malmès
a força de reinventar
així l'inabastable línia
observa el meu progrés.

sí, trencaré aquest tel,


Comentaris

  1. M'encanta, és preciós!
    Sí, trenca el tel
    passa de crisàlide a papallona,
    vola i enlaira't.
    Esmicola les cadenes
    amb què et volen empresonar,
    amb què et fermes!
    Brilla amb llum pròpia.
    Mostra al món el teu ventall
    curull de colors
    mai abans pensats.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Em deixes treballar-lo com a poema propi?
    Una abraçada ben gran!
    ;)

    ResponElimina
  3. D'acord, treballa'l pero penja'l al teu blog, vale?cap problema pero estaria bé una miqueta mes de poesia a l'oasis..
    els berebers foren els primers a fer poesia oral, aixi que...
    :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars