LES ROSARIERES

Aquest carrer s’alça en perspectiva,
Les rosarieres tapiades en negre
em regalen el seu cant monocromàtic
basculant-se en el temps.
Miller de pèndols d’un hipnotitzador.
Els precs aguts m’envaeixen el crani,
mentre un esllavissament de paraules mai dites
cau abrupte per un abisme interior
on la profunditat no permet albirar el final.

Un eixam d’abelles em posseeix els sentits
em penetren els ulls i els llavis,
i les deixo,
Perquè només volen fabricar-se la seva mel.