dimecres, 22 d’abril de 2009

INCONDICIONALITAT


Què quedarà més enllà de la incondicionalitat del vers,
sinó tinc una realitat que pintar entre màniga de pijama i esperit,
esclatant al crani i provocant un somriure a mitja llum,
una llengua eixuta amb mitja llimona,
algun mot efervescent.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt, Sandra! sobretot els primers versos

    ResponElimina
  2. Tu sempre tens quelcom a dir, Sandra! Mai havia vist ningú tan prolixe...

    ResponElimina
  3. prolífic? Teresa! he efectuat un canvi arrel del teu comentari, tens raò guanya força e intensitat. Moltissimes gràcies!

    Gràcies Isabel, a veure si parlem aviat.
    una abraçada!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?