dimarts, 14 d’abril de 2009

D'ESQUITLLENTES...


D'esquitllentes
caic dels teus llavis,
vull que ens retallem nuus en la paret.
traçar junts l'ombra d'una clau de solfa
lluir uns ulls de sucre glaç.

3 comentaris:

  1. mmm, ... m'ha agradat desquitllentes, ... tot el poema en sí m'ha deixat impregnat d'una bona harmonia,
    gràcies.

    ResponElimina
  2. M´agrada molt aquesta paraula, d´esquitllentes, però em fa la sensació que l´anem perdent.
    En aquest poema hi escau molt bé.

    ResponElimina
  3. Moltissimes gracies als dos pels comentaris, esta penjat a relats en català, però allà no podia modificarlo, i aqui sí. millor així.
    :)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?