dimarts, 10 de març de 2009

PERSPECTIVA



En perspectiva,
fixo ulls hipermetrops a l’infinit
Invisible resta l’essència de l’instant.

Creixo a cop de jorn
m’aturo.
Restaré aquí,
en silenci
Sense més pretensió que sobreviure.

3 comentaris:

  1. Em colpeixen aquests versos per la seva vercitat i la seva força. És així tal com dius.

    ResponElimina
  2. Gracies isabel,
    les teves paraules sempre em donen força.

    ResponElimina
  3. Un poema molt maco: m'han agradat molt els tres primers versos.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?