dimarts, 4 de novembre de 2008

INFUSIÓ


M'abraço d'infusió
deixo que s'atenuï l'escalfor que fumeja
després un cabal interior
géiser de melissa
em sotmet l'epiglotis
m'envaeix
s'escola gruta avall
roman uns instants entre pell i esperit
se'm talla la respiració,
igual que la teva hora.

2 comentaris:

  1. Deu ni do quin poema. Com estas?

    La inspiració flueix per la teva sang veig.

    ResponElimina
  2. Molt bonic el poema, un final que atura la respiració.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?